Fa uns mesos el Sr. Nadal anunciava que la Generalitat no estava disposada a gastar diners en serveis de transport públic no útils. En concret, ell es referia a que un temps prudencial després de la implantació d’un nou servei se n’avaluaria el que en anglès dirien performance per tal de decidir si val la pena seguir mantenint el servei o no. Un decisió d’aquest tipus és molt lloable; els recursos son limitats i s’han de gestionar bé. Ara bé, fins a quin punt es podran avaluar objectivament el resultats?
"Waiting at the bus station, Barcelona" de milliondead a Flirck
Un servei necessita donar resposta a les potencials necessitats de la població de l’àrea que serveix. I la resposta es dona amb el recorregut, la freqüència, l’amplitud horària del servei, la capacitat dels vehicles, etc. Si no és així, no es podrà dir mai, per molt temps d’avaluació que hagi passat, si la resposta que ha obtingut el servei ha estat la adequada i suficient per a justificar-lo o no.
I és aquí no falla la teoria de la Generalitat. Si es parteix de linies d’autobús amb intervals de pas d’una hora, horaris mal coordinats i recorreguts poc útils, no es pot esperar d’elles grans respostes. A no se que hi hagi un cop de sort i hi hagi algú que agafi l’autobús.
Les coses s’han de fer bé des del principi. No es pot anar pel mon fent les coses a mitges per quedar bé. No és questio de poder dir que tal població ja te autobús o que per fi hi ha una línia d’autobús entre dues poblacions. Per que del no res als 4 busos al dia o al bus cada hora no hi ha grans diferències. Si que hi ha casos en que no es necessitarà més que un bus cada hora o una desena de serveis al dia; però en la major part dels casos no serà així.
Apostar per el transport públic requereix d’un eforç, econòmic principalment però també de voluntat, que implica un risc que a l’hora du de la mà una rentabilitat. Si no hi dediquem esforços, no ens arriquem poca rentablitat en treuren. No podem esperar molts usuaris si no els hem posat molts busos.
Cotxe de línia 
Deixa un comentari