Enviat per: george85 | 13 Desembre 2008

Les concessions de transport públic de viatgers per carretera

Fa uns dies sortia una notícia més que parlava de l’interés d’un grup empresarial estranger en la compra d’una empresa espanyola. Lo interessant de la notícia però no era la compra sino que en ella es feia referència a la importància de les concessions a l’hora de valorar econòmicament l’empresa. Sembla ser que lo important de les concessions no és la rentibilitat d’aquestes, que també, si no la durada. Empreses operadores i administracions son partidàries de concessions de llarga durada i de “renovacions automàtiques” d’aquestes. Les concessions existeixen per que el mercat està regulat i tot indica que ho ha de seguir estant, però es gestionen aquestes concessions de la forma més adequada?

Amb concessions de línies a 15-20 anys no s’incentiva la competència, és més, el mercat és pràcticament monopolístic, amb tot el que aixó implica. Si una empresa sap que pot explotar una concessió durant 20 anys o que li renovaràn fàcilment no s’esforçarà ni en qualitat ni en costos. I aquesta mandrositat afecta directament al servei prestat i al sistema. Un sistema de transport públic amb uns costos d’explotació execivament inflats és un sistema ofegat i que difícilment disposarà de recursos per a millores. Un usuari patidor d’una baixa qualitat del servei és un usuari descontent i que per poc que pugui evitarà l’ús d’aquest.

La única forma de reduir els costos i millorar la qualitat és la competència. Però com que el sector està regulat, lo més semblant a aquesta és la curta durada de la concessió. Si les empreses saben que cada X anys (on X és un nombre d’anys lo suficientment alt com per fer atractiva la inversió però a l’hora lo suficientment baix com per incentivar la competitivitat) hauràn de competir amb d’altres per a aquella concessió treballaran d’una forma més eficient.

Alguns poden veure en les concessions a pocs anys un perill per a l’empresa nacional ja que els grans grups del transport europeus (Veolia, Transdev, NationalExpress, …) la poden acabar desterrant del mercat i per tant, siguin partidaris de renovacions automàtiques i periodes llargs. Però s’equivoquen, una vegada més així no es fa país. Hi ha altres formes de recolzar a l’empresa nacional que no passen per sacrificar el servei. El sector competeix directament amb d’altres com el del automòbil, el de l’aviació o el del ferrocarril. Sectors totalment lliberalitzats o en procés que els fa molt més eficients i competitius. L’única forma de qui no acabi desterrat del mercat sigui el propi sector passa per l’eficiència i la competitivitat ja sigui a través d’empreses nacionals o de grans grups multinacionals.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: