Enviat per: george85 | 8 Desembre 2008

El finançament del transport públic

El canvi de tarifes de l’ATM de l’Àrea de Barcelona de cara al 2009 encara porta cua. Ara la Generalitat excusa l’augment de les tarifes amb problemes de finançament. L’altre dia ja parlavem de gestionar més eficientment el sistema per a treure un millor profit dels recursos que tenim. Avui m’agradaria plantejar un canvi de mentalitat en la forma de finançament del conjunt del sistema.

Actualment el sistema funciona de la següent forma: les administracions (local, autonòmica i estatal) aporten uns recursos, l’origen del quals no està determinat, que serveixen per a cobrir els serveis. Com sempre, però, hi ha una excepció de confirma la regla. L’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) si que recapta un impost destinat al finançament del transport públic, el Recàrreg Metropolità del Transport. Un impost lligat al IBI (Impost sobre Béns Inmobles). El transport públic aporta innumerables beneficis socials i actualment el paguem tots per igual. Els recursos necessaris per al seu funcionament surten del fons comú de les arques de l’administració. Que es podria fer per a que hi hagi una reciprositat entre recursos i serveis?

És necessari trobar fórmules de finançament sostingut per al conjunt del sistema com ho és el Recàrreg Metropolità del Transport. Perquè no instaurar-lo a tot el pais? Tampoc estaria de més, ja de pas, que el seu import estigués relacionat amb el tipus d’urbanització. A més dispersió de la població, més alt. És necessari penalitzar la urbanització extensiva (casa unifamiliar amb jardí i piscina), un tipus d’urbanizació que incentiva l’ús del vehicle privat i encareix en excès el sistema de transport públic. També serien una bona font de finançament una part del impostos de matriculació, circulació i dels carburants; així com una part dels ingresos dels peatges de vies de pagament. Inciatives com la dels túnel de Vallvidrera son molt bones i haurien de ser la regla i no l’excepció. A part, també podrien ser fonts de finançament regular les recaptacions de les zones d’estacionament regulat (zona blava, àrea verda, …) i els peatges urbans. I si a tot aixó i sumem que aquests recursos els gestionin directament no les administracions si no els organismes responsables del transport públic (ATMs), llavors encara millorariem més el sistema.

Tota administració és reticent a destinar partides pressupostàries a conceptes en concret. Els comptes sempre son difícils de fer quadrar i per algun lloc s’ha de retallar el pressupost. Si s’aconsegueix que una part significativa de les despeses d’explotació quedi coberta per les fòrmules de finançament sostingut i pel bitlletatge, el transport públic deixarà de ser un problema de consum de recursos de l’administració. L’administració idealment, hauria de finançar “a fons perdut” només projectes d’infraestructes i millores generals significatives. Tot sortirà del mateix lloc, si. Però ojos que no ven, corazón que no siente. Des del punt de vista de l’administració, no és el mateix tenir 1000 a la caixa i haber de destinar 600 (60%) al transport públic que tenir-hi 700 i haber de destinar-n’hi 300 (40%). I al cap i a la fi, el sistema de transport públic segueix rebent els mateixos recursos.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: