Enviat per: george85 | 7 Desembre 2008

La seguretat en el transport públic nocturn

Les recents agresions a conductors i usuaris d’autobusos nocturns m’ha dut a reflexionar sobre la seguretat en aquests tipus de transport. La funció social d’aquest tipus de serveis és indiscutible. Ara bé, com s’ha de garantir la segueretat de treballadors i usuaris?

La forma de funcionar d’aquests serveis, per pròpia naturalesa, dista força dels serveis diürns i per tant els sistemes de seguretat a emprar també haurian de ser diferents. El nombre d’usuaris en un mateix vehicle (autobús o tren) és en molts casos reduït i la presència de persones sota els efectes d’alcohol i drogues és  habitual. Poden haber-hi serveis diürns més o menys conflictius però els problemes solen ser diferents (per exemple de carterisme).

Des de les empreses operadores i les administracions competents ara per ara, i sota el meu punt de vista, només s’ha treballat de cara a la seguretat del treballador. La implantació de sistemes de comunicació d’emergència entre el conductor i la policia i la instal·lació de mampares i/o càmeres de videovigilància ha ajudat a que els treballadors puguin desenvolupar la seva feina d’una forma més segura però, i els usuaris?

Sembla que poca gent s’enrrecorda dels usuaris. Nosaltres també patim les conseqüències dels eixelebrats que veuen, fumen, insulten i agradeixen a la gent que es troben pel seu camí. I els usuaris també tenen dret a viatjar de forma segurar. Mampares per a conductors i càmeres de vigilància no eviten les agresions al passatge. I no només son les agresions, altres conductes incíviques també molesten. Si no es pot fumar durant el dia, com és que durant la nit si?

Els serveis de transport públic nocturns, en part, estàn per servir a aquells qui han vegut però no per als qui s’han passat vevent. No s’espera que l’ambient d’un autobús nocturn d’un divendres a la nit sembli el d’un enterrament, però tampoc cal passar-se.

La solució, per mi, només passa per la presència de personal de seguretat dins dels vehicles. Només d’aquesta forma es garanteix tant la seguretat del conductor com la del passatge. I també passa, per descomptat, per limitar l’entrada a aquelles persones que estiguin en condicions. En un principi no servirà la presència aleatòria d’aquest personal, és necessari que n’hi hagi en totes les expedicions. Només si al cap d’un temps es detecta una millora es podrà anar reduïnt paulatinament la seva presència. La societat que em aixecat sembla que només entén “de mà dura” i per tant  en conseqüència és així com toca actuar.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: