Enviat per: george85 | 3 Desembre 2008

I si ho gestionem millor?

Amb l‘última apujada de tarifes de l’ATM Barcelonina ha sortit de nou a llum el debat del finançament del transport públic. Un debat força estèril i buit de contingut que popularment gira sempre sobre els mateixos conceptes demagògicopopulistes. Avui m’agradaria reflexionar globalment i una pèl més profundament sobre el tema.

L’últim augment de tarifes ha estat força significatiu i superior a lo habitual. L’administració ho ha justificat amb amb dues raons. La primera fa referència a l’augment pronunciat dels costos d’explotació dels serveis i la segona al fet d’haber de fer front al cost “de la T-12”. Qui ha de pagar el que costa la mesura social de la nova tarjeta T-12 és un debat a part i en que jo no hi entraré. Per a temes d’aquests ja hi ha altres experts en sociologia i política. Jo em centraré en els aspectes purament economic-operatius.

Tots tenim, o ho hauriem de tenir clar, que lo que la administració inverteix en transport públic no és a fons perdut. Gràcies a aquest l’estat s’estalvia moltes altres despeses que en segons quins casos no podria fer front. I per tant no entraré a analitzar en quin % col·labora  o hauria de col·laborar cadascú en aquest finançament. Ara bé, un altre tema és en quina forma s’inverteix en el transport públic. Es fa de forma eficient i racional? Personalment, jo ho poso en dubte.

Un clar exemple n’és la nova L9/L10 del metro de Barcelona. El seu cost constructiu és molt elevat  i tots n’hem sentit a parlar però aquest no és el preocupant. El preocupant és el seu futur cost operatiu. Només a mode d’exemple, el cost que suposarà il·luminar i ventilar les estacions d’aquesta línia serà enormement superior al cost mitjà actual d’il·luminació i ventilació de les estacions de la xarxa actual. Els recursos son limitats i les necessitats gairebé infinites així que aquests s’han d’inveritir d’una forma racional. I invertir d’una forma racional significa dissenyar espais i infraestructures funcionals. No és necessari que siguin l’avantguàrdia de l’estètica, han de fer la seva funció i punt. Hi ha altres coses millor en que gastar-se els recursos abans que en il·luminacions fantàstiques o rebestiments d’última generació.

No només pequem de dissenys amb als costos operatius, també pequem de “nou rics” i tractem de vell i ens desentenem de coses que encara els queden anys de vida útil per davant. La legislació sobre accessibiliat del transport públic ha accelerat la retirada de vehicles no adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i aquesta inversió és de les inevitables tot i que a alguns vehicles encara no els toqués deixar de prestar servei. Però, per exemple, TMB tot i tenir el 100% de la seva flota adaptada a PMR segueix renovant el seu parc mòbil. D’acord amb que els nous vehicles son menys contaminants, però aixó no justifica l’haber de renovar-los. Si aquests que son renovats passen a prestar servei a altres empreses de segona mà, perquè no podien seguir prestant servei en l’empres en que estaven? Renfe, ha decidit apostar per una política de trens automotors i prescindir els trens de locomotora més vagons convencionals. Per aquesta política s’han retirat del servei cotxes amb un terç o més de la seva vida útil per davant encara. Millor invertir els recursos en aquells qui els necessiten de debó (fi de la vida útil, millora de la oferta, …) i no en dubtoses necessitats (modernització del parc mòbil, …).

Per acabar, fa falta també gestionar de forma eficient el sistema. Hi ha molta empresa pública amb una baixa productivitat per empleat encarregada de la prestació de molts serveis de transport públic. Els alts  i mig-alts càrrecs son massa abundants en algunes d’aquestes empreses. Hi ha molta gent responsable de només unes poques coses. A l’organització també s’ha de ser eficient i aixó no passa per estructrues organizatives verticals. Al igual que se n’ha de ser a l’hora de planificar. A l’empresa concessionària li serà igual moure 10 autobusos de 80 places per a dur un parell de persones en cadascun d’ells mentre l’administració li pagui les subvencions que li toquen i li cobreixi el dèficit. L’administració responsable de les concessions ha de betllar per tal de que s’operin de la forma més eficient possible. Si el servei es pot prestar amb autobusos de 12 places no cal moure autobusos de 80 places.

Molt cops de totes aquestes coses només se n’és concient quan els recursos comencen a escassejar i molts cops ni així s’hi posa remei o com que ja és massa tard ningú ho tindrà en compte per al futur. És necessari gestinar i planificar de forma racional i eficient sempre, quan sobren recurssos i quan en falten. Així potser podrem oferir més ja siguin més expedicions, més cobertura, uns horaris més amplis o uns augments de tarifes no tant alts.

Advertisements

Responses

  1. […] porta cua. Ara la Generalitat excusa l’augment de les tarifes amb problemes de finançament. L’altre dia ja parlavem de gestionar més eficientment el sistema per a treure un millor profi…. Avui m’agradaria plantejar un canvi de mentalitat en la forma de finançament del conjunt […]


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: