Enviat per: george85 | 19 Novembre 2008

No tota la culpa és de la crisi

Dilluns sortia a la llum que a Metro Madrid s’han trobat amb que estan tenint menys usuaris dels esperats i que no cumplirán les previsions que teníen. Deixant de banda la raó superficial de la notícia, la conseqüent pujada de tarifes, hi ha una cosa més interesant, la verdadera causa d’aquest descens de viatgers. Estem davant d’un seriós descens general d’usuaris o simplements ens trobem davant d’un descens dels usuaris/km? És una situació cojuntoral de l’economia o és un problema concret de la xarxa madrilenya? L’Institut Naciona d’Estadística acaba de publicar les dades del setembre del 2008 de transport de viatgers. Globalment a espanya el nombre d’usuaris del transport urbà s’ha incrementat en un  2,1% i els de les xarxes de metro en concret ho han fet 1,8%. Però la xarxa de madrid és la única que ha perdut usuaris (-0,5%) quan la resta de xarxes els han guanyat.

La situació econòmica afecta clarament a la mobilitat de les persones i l’afecta en dues direccion. Per una banda l’augment de l’atur i les dificultats econòmiques fan que disminueixin els desplaçaments. En canvi, per l’altra, aquestes dificultats econòmiques que contenen els nombre de desplaçaments al mateix temps impulsen a més gent a desplaçar-se de la forma més barata, és a dir en transport públic. De totes maneres els desplaçaments seran curts (o el que equival a un descens dels desplaçaments interurbans) i es concentraran en els dies laborables ja que s’evitaran els desplaçaments per a oci dels caps de setmana. Aquests fets situen al transport públic en una posició neutral-positiva en front de la crisi. No es perden usuaris però tampoc se’n guanyen molts. Els útims anys de bonança econòmica i de millores en el serveis i la infraestructura havien fet experimentar un creixement molt significatiu dels usuaris. Malauradament, com en tot, aquest creixement ha estat en part en fals. El usuaris no s’han guanyat a altres modes de transport, simplement la gent es movia més. La crisi econòmica no justifica, doncs una pèrdua tant gran de passatge. També podria haber-hi la teoria de que Madrid és només l‘avanzadilla del que son els problemes amb que es trobaran les xarxes de transport públic per culpa de la crisis. Una crisi que serà lo suficientment greu com per afectar significativament a la mobilitat. Però jo no ho crec així. La balança sempre tendirà a anar al punt neutre, mai cap al descens.

Malauradament no disposo ara i aquí de la infromació respecte els viatgers/km de la xarxa madrilenya ni de les dades d’altres xarxes per a comparar-la però així a grans trets es pot veure que les grans ampliacions de la xarxa no han estat gaire ben planificades. A mesura que una línia de metro es va prolongant i allunanyant del centre urbà el potencial d’usuaris decreix. És de calaix. Com també ho és que tothom té dret a tenir un accés ràpid i còmode. El que no és el mateix que dir que tothom té dret a una estació de metro al seu barri. Algunes de les ampliacions del metro de madrid han estat mal planificades dotant als barris i zones en les que s’han construit d’un sistema de transport no d’acord amb les necessitats. Així per sobre, podem dir que alguns barris s’han trobat amb llarguíssim temps de trajecte fins a centre o amb una mala combinació (molts enllaços, canvis de tren, …). I per tant és ben normal que totes aquestes millores no hagin aportat el nombre d’usuaris que s’esperava.

El sistema metro té una gran acceptació per part de la població. Mentres d’altres sistemes generen poca confiança, com ara els autobusos urbans, el metro de per si ja és benvingut. Per desgràcia Madrid està experimentat una pèrdua de confiança en el sistema derivada principalment de la seva velocitat comercial. L’excés de trens en circulació i un sistema de gestió del trànsit força restrictiu fan de la xarxa madrilenya una de les que té unes velocitats comercials més baixes. I aquest fet esta incidint en els usuaris. Qui s’havia passat al metro per la seva relativa rapidesa dins de la ciutat s’esta plentejant, si no ho ha fet ja, tornar al cotxe o a la moto. I aquest és un problema que és només seu, no de l’entorn econòmic o polític.

Al metro de madrid se li han ajuntat tots els mals de cop. La crisi econòmica li ha retallat l’augment d’usuaris, la mala planificació l’ha deixat amb una ràtio d’usuàris per kilómetre força més baixa i a més a més està perdent competitivitat per una mala gestió. Aquest conjunt de factors son els que explicarien que la xarxa de la capital sigui la única que ha experimentant un descens notori d’usuaris. Madrid ha de servir d’exemple de com no s’ha de fer les coses. No s’ha de fer metro a mà en salva i aquest s’ha de gestionar de forma de que sigui el més competitiu possible.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: