Enviat per: george85 | 1 Novembre 2008

“En camisa de once baras”

Ja fa temps que el servei del Bicing rep per tots costats. Tal dia com ahir fins i tot l’Ajuntament de Barcelona va decidir donar un cop d’atenció a l’empresa concessionària per les constants deficiències del servei. El gran èxit del servei sembla que l’està arrossegant cap a la mort. Estacions plenes o completament buides, falta de manteniment dels vehicles, problemes informàtics, etc… només son la punta del iceberg. El  problema real i de fons és, per mi, resultat d’un mal plantejament del sistema en conjunt.

Dues son les principals empreses que presten aquest servei, dues importants empreses internacionals que es dediquen a la gestió de la publicitat en espais públics. Aquest és el seu knowhow, treure profit dels que dels espais que els sobren als altres. Així doncs a canvi de poder vendre espais publicitaris a les marquesines d’autobusos es comprometen a instal·lar-les i mantenir-les, o a canvi d’un petit espai publicitari li paguen a un ajuntament la instal·lació d’un panell informatiu a la plaça major. També treballen amb centres comercials o companyies de transports que les deixen instal·lar dins de les seves instal·lacions espais publicitaris permanents a canvi d’una quota. En alguns casos fins i tot es poden arribar a “vendre” la totalitat del espai temporalment per a que l’empresa en questió l’empapeli durants uns dies. El model de negoci és senzill i ha sigut força profitós fins ara. Algú disposa d’un espai que no necessita per a desenvolupar la seva activitat i n’hi treu un rendiment tot cedint-li a algú que li en sap treure un profit.

Què te tot aixó a veure amb les bicis? Per mi poc. Resulta que ambdues empreses s’ha decidit ficar-se de ple en aquest món de la gestió del transport i la mobilitat. I ho ha fet per pura codícia. La cosa va anar més o menys així: l’administració corresponent decideix implantar el sistema però aquest requereix d’una inversió de la que no es diposa, per a poder-lo implantar es decideix recòrrer a la inversió privada. I qui millor per a demanar-los ajuda que a aquells inversos que havien ajudat tant sovint a l’ajuntament amb la instal·lació de noves parades d’autobús i quioscs i que a més a més també paguen unes bones quotes a les empreses de transport de l’ajuntament per a fer servir els seus vehicles o instal·lacions com a suports publicitaris.

Com és que aquestes empreses han acceptat? Molt senzill, el mercat o millor dit el territori se’l reparteixen  principalment a parts iguals les dues empreses i és difícil poder crèixer ja que rarament un ajuntament canviarà d’empresa concessionària. Per tant, acceptant la instal·lació i gestió d’aquest nou tipus de servei les empreses aconsegueixen posicionar-se positivament en front de l’ajuntament ja sigui consolidant-se com a empresa concessionària dels serveis d’aquell ajuntament o entrant en territori enemic tot guanyant punts per a possibles canvis d’empresa concessionària futurs.

D’aquesta manera les empreses publicitàries es van posar manos a la obra i van començar a dedicar-se a la gestió d’aquest serveis. Evidentment ningú d’aquestes empreses tenia ni idea de com es gestionen aquests tipus de serveis i segueixen sense tenir-ne ni idea ja que han recorregut principalment a subcontractacions. Mentre les xarxes han sigut petites, amb uns quants centenars de bicicletes i unes desenes de parades no hi ha hagut grans problemes. Però quan les xarxes han crescut, les aigües han començat a sortir-se de mare i les companyies han començat a perdre el control. Veure els casos de Barcelona i París.

Personalment crec que aquí s’han volgut combinar uns conceptes que difícilment podien combinar i el resultat, ara per ara, és força desastrós. Per mi seria necessari que les citades empreses reaccionessin i s’adonessin de que aixó no fa per elles. A priori tindrien dues opcions. En primer lloc, podrien desdir-se de tot plegat i acceptar que no forma part del seu model de negoci i buscar altres formes per a poder crèixer. En segon lloc, si gestionar aquests serveis és algo inprescindible per la futura viabilitat del seu model de negoci llavors el que haurien de fer és buscar el knowhow i encarregar a uns tercers capacitats tota la gestió. Posar-se en camisa de once baras i a més a més fent-ho de forma barruera tot subcontractant les diferents parts a diferents empreses no és la forma més indicada de portar un negoci.

Anuncis

Responses

  1. […] Fa uns mesos vaig escriure sobre el Bicing, en concret sobre el seu model de negoci. La teoria que vaig presentar en aquell moment era que les empreses gestores del servei no estaven ca… Doncs bé, sembla que els fets volen donar-me la raó. Aquesta setmana a trascendit que […]


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: