Sota terra també hi ha vida

Dimarts vaig assistir a la “inauguració” de les portes d’andana de Can Cuiàs (L11), un projecte del que vaig formar part durant força temps i del que tenia ganes de veure els seus fruits. Però no vinc a parlar de les portes, vinc a parlar d’uns fets que van tenir lloc en aquell escenari. A la “inauguració” venien a fer-s’hi la foto el Secretari de la Mobilitat de la Generalitat, l’alcalde de Montcada i Reixac i varis directius de TMB. A l’andana de Can Cuiàs va haber-hi un vigilant de seguretat de TMB tot el matí, just passades les 11 van arribar un responsable de l’empresa de seguretat i dos vigilants més per a cobrir l’acte. A més a més, també venien amb la comitiva membres de seguretat de la Generalitat. Doncs bé, a quarts de 12 es van presentar a l’estació una parella de guàrdies urbans de Montcada i Reixac. Resulta que s’havien assebentat de que hi havia un acte amb les autoritats i venien a garantir la seguretat com a agents de l’orde públic que són.

A mi personalment puc dir que em va semblar de molt mal gust. Per molt que diguin, excepte el cos específic dels mossos d’esquadra, la resta de cossos de seguretat no s’acosten al transport públic ni en pintura. Només la seguretat (ja de sobres coberta) del excelentíssim alcalde va fer descobrir a la guàrdia urbana de Montcada i Reixac que hi havia vida sota terra. És que la resta de ciutadans no tenen dret a que baixin a garantir-los a seguretat?

A París, per posar un exemple, hi ha un cos específic de la gendarmeria que s’encarrega de la seguretat al metro; un cos no d’agents encamisats i de gorra de plat, un cos d’agents musculosos amb botes militars. En d’altres ciutats europees, els membres dels cosos de seguretat (policíes, bombers, soldats,… ) poden viatjar gratuïtament en transport públic si ho fan d’uniforme. Una mesura que permet incrementar la sensació de suguretat de la resta dels usuaris del sistema de transport públic. Mentrestant, a Barcelona tenim un petit grup de mossos d’esquadra destinats al metro que prou feina tenen a atrapar a una mínima part dels carteristes que hi actuen. I com que ho fan vestits d’incògnit, ningú és concient de la seva presència. Al mateix temps, les empreses operadores han d’anar invertint en serveis de seguretat privada.  Uns serveis poc eficients doncs els recursos son limitats i la xarxa molt extensa. Aixó si, quan l’alcalde baixa al metro la guàrdia urbana la porta enganxada al cul.

La millora de la seguretat en la xarxa de transport públic (que utilitzen només a Barcelona més d’1 milió de persones cada dia) ha de millorar molt. Mesures com la de la gratuïtat per als agents unifirmats és una mesura que pot donar molts bons resultats i que requereix de pocs recursos.