Enviat per: george85 | 28 Setembre 2008

“Mi tesoro…”

Avui tot llegint el suplement “Dinero” de La Vanguardia m’he adonat de que tot i les campanyes, les declaracions i tota la pesca electoralistamediatica les coses a Espanya segueixen igual. Un article de Núria Peláez titulat “No sin mi coche de empresa” ens explica que és el que més valorem els treballadors espanyols. Resulta que ens importa un comino l’import en €uros del sou, la possibilitat de conscliació de la vida laboral i la familiar o les oportunitats d’ascens i carrera professional del lloc de treball. El més important de tot és el cotxe d’empresa. Si senyor! Estem a la cua d’Europa en aquest sentit segons un estudi de Watson Wyatt. Els espanyols posem el cotxe per davant de tot. Així no és d’estranyar que el 68% de les empreses espanyoles ofereixen directament el cotxe a una part dels seus empleats i que el 99% ofereixi vehicles de gama alta als seus directius. I quan es parla de cotxe d’empresa molts cops estem parlant (i d’aquí també el seu alt valor) d’oferir un cotxe amb assegurança tot risc, despeses de manteniment i combustible inclosos.

Amb un país funcionant d’aquesta manera, com es vol incentivar una mobilitat sostenible? O millor dit, qui li diu a algú a qui li regalen i paguen un cotxe que renunciï a ell o que el deixi aparcat i agafi l’autobús? Vivim en una societat en el cotxe és un símbol d’estatus social. I això és així perquè vivim en una societat cotxe-dependent. Quan parlem de canviar el modus vivendi de la nostra societat per fer-lo més enviromentally friendly estem parlant de conceptes tant profunds i de tant arrelament social com aquest. Tenint en compte aquestes dades podem adonar-nos que moltes de les polítiques que estem defensant i intentant introduir son polítiques de “començar per la teulada” i que per tant quedaran en paper mullat.

Avui en dia el cotxe d’empresa i les seves despeses encara proporcionen beneficis fiscals a empreses i treballadors. Aquest enfocament no és l’apropiat i amb aquestes facilitats no aconseguirem que la gent es comenci a desenganxar del cotxe. Perquè no eliminem aquests beneficis fiscals sobre els cotxes?  Tots coneixem de sobres l’altura dels cost externs del automòbil. Unes despeses que després van a càrrec del estat. I voilà! tot i que el cotxe és un dels principals impulsors de les despeses del estat, resulta que encara té privilegis fiscals. Les coses no poden funcionar així. Que tal si passem els beneficis fiscals als abonaments per al transport públic o altres mesures a favor de la mobilitat sostenible i segura? Si les empreses tinguessin incentius per a oferir als seus treballadors i a les seves famílies un abonament anual per al transport públic i no tinguessin cap incentiu per a oferir un cotxe, potser llavors els cotxes d’empresa baixarien significativament. I si l’empresa ja no regala el cotxe i no paga les seves despeses, llavors les famílies potser s’ho pensaran dues vegades abans de fer-lo servir i fins i tot abans de comprar-se’n un.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: